Calidad de aire interior en edificios IAQ

Diagnóstico | Soluciones | Ingeniería | Arquitectura

Què és la Qualitat de l’Aire Interior?

La Qualitat de l’Aire Interior (Indoor Air Quality, IAQ) en els edificis, ja siguin oficines, indústries, clíniques, col·legis, estacions de transport o d’ús residencial, pot afectar directament a la salut de les persones i, per tant, al seu confort i productivitat. S’orienta al benestar de les persones, de les empreses i de la sostenibilitat.

La qualitat de l’aire interior en els edificis varia en funció de les concentracions de certs components que poden ser físics, químics o biològics. Depenen de l’activitat que es desenvolupi al seu interior i de la seva ubicació. Paral·lelament són importants la tipologia arquitectònica de l’edifici i les seves instal·lacions, així com el manteniment que es realitzi.

Tipus de components contaminants de l’aire en els edificis:

  • Físics: pols, soroll, humitat i temperatura.
  • Químics: monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO2), compostos orgànics volàtils (COV), fums de combustió, etc.
  • Biològics: virus, bacteris i fongs.

 

Com ens afecta la qualitat de l’aire interior?

Segons estudis realitzats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), passem el 80% del nostre temps en ambients tancats.

D’acord amb l’Agència de Protecció de el Medi Ambient (EPA), l’ambient interior dels edificis pot estar de 2 a 5 vegades més contaminat que l’exterior.

Una mala qualitat de l’ambient interior pot arribar a ocasionar problemes de salut com infeccions, problemes respiratoris, al·lèrgies i altres.

Quina és la solució per millorar la qualitat de l’aire interior en edificis?

Principalment mitjançant sistemes de ventilació forçada que han d’incloure etapes de filtració, aquests variaran segons l’aire exterior de l’entorn i les necessitats de cada edifici.

A més, si s’incorporen simultàniament equips de purificació d’aire (llums UVGI, seccions de fotocatàlisi, filtres electrostàtics i / o ionització bipolar) es poden optimitzar considerablement els nivells de qualitat d’aire interior.

El disseny d’aquests sistemes s’ha de sostenir sempre sobre normativa vigent referent a ventilació i filtrat d’aire, i a l’estudi de les partícules nocives que puguin existir en l’ambient.

D’acord amb informes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les partícules PM10 (diàmetre 10 mm), PM2.5 (diàmetre 2.5 mm) i PM1 (diàmetre 1 mm) són les més perjudicials per a la salut a causa de que penetren l’aparell respiratori i poden allotjar-se en els pulmons.

A nivell nacional hi ha legislació que estableix valors límit per a aquests tipus de partícules. El Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis (RITE) classifica la qualitat de l’aire exterior (ODA) segons la concentració de gasos i partícules, i de l’aire interior dels edificis (IDA) en funció de l’activitat que es desenvolupi en ells. A partir d’aquesta classificació, s’exigeixen uns valors de renovació mínims d’aire mitjançant aportació d’aire de l’exterior, i marca els tipus de filtració mínims necessaris.

IT 1.1.4.2.4. Classificació de l’aire exterior

  • ODA 1: aire pur que s’embruta només temporalment (per exemple pol·len)
  • ODA 2: aire amb concentracions altes de partícules i, o de gasos contaminants
  • ODA 3: aire amb concentracions molt altes de gasos contaminants (ODA 3G) i, o de partícules (ODA 3P)

IT 1.1.4.2.2. Categories de qualitat de l’aire interior en funció de l’ús dels edificis

  • IDA 1 (aire d’òptima qualitat): hospitals, clíniques, laboratoris i guarderies.
  • IDA 2 (aire de bona qualitat): oficines, residències (locals comuns d’hotels i similars, residències d’avis i d’estudiants), sales de lectura, museus, sales de tribunals, aules d’ensenyament i assimilables i piscines.
  • IDA 3 (aire de qualitat mitjana): edificis comercials, cinemes, teatres, sales d’actes, habitacions d’hotels i similars, restaurants, cafeteries, bars, sales de festes, gimnasos, locals per a l’esport (excepte piscines) i sales d’ordinadors .
  • IDA 4 (aire de qualitat baixa)

IT 1.1.4.2.4. Filtració de l’aire exterior mínim de ventilació segons norma EN 779

IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4
ODA 1 F9 F8 F7 M5
ODA 2 F7+F9 F6+F8 M5+F7 M5+F6
ODA 3 F6+GF(*)+F9 F6+GF+F9 M5+F7 M5+F6

Des del passat any 2018, va entrar en vigor la norma ISO 16890 per substituir la Normativa Europea EN 779 i la ASHRAE 52.2.

Aquesta norma defineix nous grups de filtres segons la mida de les partícules.

  • ISO Pols Gruixut (sorra, pèl)
  • ISO PM10: mida de partícula ≤ 10 micres (pol·len, pols)
  • ISO PM2.5: mida de partícula ≤ 2.5 micres (fongs, bateries)
  • ISO PM1: mida de partícula ≤ 1 micres (partícules de gasos de combustió, virus)

Taula comparativa entre A 779 i ISO 16890:

EN 779 EN ISO 16890
Pols gruixut PM10 PM2,5 PM1
G4 >60%
M5 >50%
M6 >70% >50%
F7 >80% >65% >50%
F8 >90% >80% >70%
F9 >95% >90% >80%

Altres diferències que presenta aquesta nova norma ISO 16890 respecte a les anteriors són els assajos que es realitzen als filtres, aquests són més exigents i els sotmeten a proves en condicions de treball més reals, augmentant així el rendiment dels sistemes de filtrat i per consegüent la qualitat de l’aire.

Per ambients més restrictius on sigui necessari un nivell de filtració més gran, com poden ser laboratoris d’investigació, quiròfans o indústria farmacèutica, les normes EN 1822 i ISO 29463, s’estableixen els mètodes d’avaluació de filtres d’alta eficiència, classificant-los en els següents grups:

  • Filtres EPA (Eficient Particulate Air filter) – E10, E11, E12
  • Filtres HEPA (High Eficient Particulate Air filter) – H13, H14
  • Filtres ULPA (Ultra Low Penetration Air Filter) – U15, U16, U17
Classes de filtres Valor Integral Valor local
Eficiència Penetració Eficiència Penetració
E10 ≥ 85% ≤ 15%
E11 ≥ 95% ≤ 5 %
E12 ≥ 99.5% ≤ 0.5%
H13 ≥ 99.95% ≤ 0.05% ≥ 99.75% ≤ 0.25%
H14 ≥ 99.995% ≤ 0.005% ≥ 99.975% ≤ 0.025%
U15 ≥ 99.9995% ≤ 0.0005% ≥99.9975% ≤ 0.0025%
U16 ≥ 99.99995% ≤ 0.00005% ≥ 99.99975% ≤ 0.00025%
U17 ≥ 99.999995% ≤ 0.000005% ≥ 99.9999% ≤ 0.0001%

Costos i beneficis d’una bona qualitat d’aire interior

Habitualment, l’adequació d’aquest tipus d’instal·lacions augmenta els costos d’instal·lació i manteniment, però s’haurien de prioritzar els beneficis que aporten la implementació de millores per augmentar la qualitat de l’aire.

 

COSTOS BENEFICIS
Costos de millora de les instal·lacions Disminueixen costos en sanitat
Costos de manteniment Disminueix risc de contagi de malalties
Costos de diagnosi d’aire Disminueix concentracions de virus i bacteris
Menor risc d’al·lèrgies
Augment de l’confort
Imatge de sostenibilitat
Menor absentisme laboral
D’acord amb R.S.C.
Millora de la productivitat
Reducció d’olors

 

Conclusió

L’aire interior és important per a la vida de les persones, que estigui net és saludable i necessari en qualsevol entorn, ja sigui personal o laboral, per la qual cosa es pot afirmar que l’ús de sistemes de ventilació i climatització eficients i amb etapes de filtració adequades, és essencial per mantenir una bona qualitat de l’aire interior i així millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.